Recomanacions dominicals! Novembre 2021
06/11/2021
-
7 DE NOVEMBRE: ANIMAL, DE LISA TADDEO
-
La nostra recomanació dominical és...
Animal, de Lisa Taddeo
Una obra molt intensa, carregada d’aquesta honestedat crua i encisadora tan americana, amb humor negre i una sensació inquieta i morbosa, sensual, que ens atrapa i ens porta a través de les pàgines com una brisa molt càlida, que ens fa suar i estar atrapades en un relat arquitectònicament perfecte.
La Joan és una dona aterradora, però molt vulnerable. La volem conéixer. Volem que tot surti volant pels aires i, al mateix temps, esperem un tancament feliç, una revelació lluminosa i epifànica. Seguim la seva història, que tanteja les relacions familiars i com ens determinen al llarg dels anys, i engoleix els homes de la seva vida, tot amb unes descripcions tan concretes i comprensibles que aterra i excita.
Què més podem dir? És una obra trepidant, pensada per aquelles que vulguin no sortir d’un llibre, per aquelles que busquin sensualitat morbosa i estiguin preparades per a la cruesa de la realitat, també per a les que no volen perdre res, volen el món i més, Nova York, Los Ángeles i Itàlia, un còctel explosiu!
Esperem que gaudiu d’aquesta setmana, de la lectura i de l’aventura que representa la nostra ment i les nostres vides! -
21 DE NOVEMBRE: LA MEJOR VOLUNTAD, DE JANE SMILEY
-
Esteu, afortunadament, davant d’una de les novel·les més tranquil·lament inquietants que us trobareu, escrita amb tanta sofisticació i premeditació que només ens queda aplaudir… La mejor voluntad és un “s’ha de llegir” de la temporada, sense cap mena de dubte!
En los estantes que he construido están los juguetes que le he hecho. Duerme con una camisa que Liz le cosió (yo tejí la tela), sobre una funda que rellenamos de paja entre los tres (…)Cuando contemplo la habitación de mi hijo, mi satisfacción viene de saber que he puesto aquí todo mi ser: no solo las manos y el cerebro, sino mi simiente, y no solo mi simiente, sino las manos y el cerebro también.
Descobrirem la vida dels Miller: en Bob, la Liz i el seu fill, en Tom, que viuen en un paradís, basat en l’autosuficiència i l’estreta relació amb l’entorn, sempre atents al pas del temps, de les estacions, de la natura i l’aprofitament de tots els recursos que tenen a l’abast, al damunt d’una vall. Amb un ritme hipnòtic, en Bob ens relata les seves tasques, com el gran creador que és i pretén ser, i ens quedem atrapades en la seva veu. Contemplem, o intentem copsar, la bellesa que fonamenta i abraça la vida senzilla i ben planejada d’aquesta família, mentre una ombra de violència amenaça la construcció d’aquest relat perfecte.
Ens preguntarem i interrogarem sobre la paternitat, la normalitat, la rutina i la relació que podem establir entre la feina i la vida, les nostres mans i els nostres sentiments.
Atentes, també, al tracte aparentment banal, però tan indicador del racisme estructural, de la por a l’altre, ja que està construït des d’una perspectiva molt llunyana a qualsevol discurs paternalista o de blanc salvador (white savior). També podríem formular un discurs antipatriarcal a partir de la lectura de La mejor voluntad, basat en els silencis i les interrupcions, el poder discursiu i la gran veu.
Us animem, doncs, a aprofitar aquesta meravellosa obra, de la mateixa manera que esperem que hagueu gaudit d’aquest cap de setmana. Bon diumenge de lectura i estigueu atentes! Que aquesta setmana ja podreu venir a celebrar la lectura amb actes i activitats Impossibles!
Ens veiem aviat! -
28 DE NOVEMBRE: L'HOME QUE NO S'ADONAVA DE RES, DE ROBERT WALSER
-
Aquest diumenge volem recomanar-vos L’home que no s’adonava de res, de Robert Walser. Un conte absolutament magnífic amb unes il·lustracions fantàstiques que inaugura la col·lecció en català de @las_afueras
La història és senzilla i curta, i, sí, ho heu endevinat, tracta d’un home que no s’adona de res! Aquest home és, però, estranyament familiar, simpàtic i entretingut, des d’una distància agradable i una mica paròdica?
No n’estem gaire segures, ja que ens perdem en aquest relat que, per breu que sigui, conté tantes preguntes innocents que creuen, com qui deambula un diumenge al vespre malgrat el fred, el nostre cap.
No som les úniques desconcertades per l’esperit creatiu d’aquest escriptor, la biografia que acompanya aquesta edició fa així:
Robert Walser (1878-1956) és un dels escriptors en llengua alemanya més originals, irònics i misteriosos del segle passat. El jove Walser, setè fill d’un enquadernador que tenia una papereria, va haver d’abandonar l’escola quan tenia catorze anys per començar a treballar. La vida d’oficinista, amb el seu horari rígid i formes molt encotillades, li agradava ben poc i canviava de feina sovint. Walser preferia escriure i viatjar, i ho feia sempre a peu, en llarguíssimes passejades que li gastaven les soles de les sabates, fins a perdre-les.
Camineu i passegeu, doncs, i abrigueu-vos! I, si us ve de gust, regaleu-vos o regaleu aquest petit caprici tan exquisit, prometem satisfacció!
Gaudiu del diumenge i de la lectura!!
